TREBALLA AMB NOSALTRES

En quin moment de la teva vida has estat més feliç?

He tingut (i tinc) la sort de ser feliç sempre. Un de tants moments podria ser un estiu amb els meus pares i el meu germà a una caseta del Campello (Alacant). Platja, muntar en bicicleta, menjar síndria a l’ombra d’una figuera, jocs de taula en família a la nit. Sembla un lloc comú, però és 100% real.

Quina és la teva por més gran?

La mort o enfermetat de les meues filles.

I la teva major esperança?

Que el món canvie de rumb.

Quin és el teu primer record?

Anar en cotxet pel parc amb la meva mare. Jo portava un ninot de Superman.

A quina persona (viva) admires més i per què?

A mon pare, mestre d’educació especial per vocació, que porta 40 anys fent teatre amb persones amb diversitat funcional amb l’únic objectiu de fer a aquestes persones més lliures i felices.

En quin moment històric t’agradaria haver viscut?
Crec que em quedaria en l’actualitat. Però, si poguera viatjar en el temps, m’agradaria veure la caiguda del meteorit que va extingir els dinosaures i tornar ràpidament abans de morir jo també.

Enumera tres dels teus llibres o autors preferits.

De narrativa, no ho tinc clar, però em van marcar molt en algun moment de la meua vida Paul Auster o Raymond Carver. Actualment, m’agraden molt Esther García Llovet i Laura Fernández, i estic descobrint l’obra de Kurt Vonnegut. De còmic ho tinc més clar: Daniel Clowes, Jason i Adrian Tomine.

Com ordenes la teva biblioteca?

Còmics a l’estudi on treballe (ordenats més o menys per autors), literatura al dormitori i àlbum il·lustrat al saló (on també hi ha alguna novel·la i catàlegs d’art).

Si poguessis ser un personatge de ficció, qui series?
Snoopy. Per viure sense responsabilitats com un gos, però amb la intel·ligència d’un humà. A més, té el millor amic que pots tindre: Charlie Brown.

Si poguessis haver escrit un llibre que adores, quin seria?

“Mooncop” de Tom Gauld. M’encanta aquesta idea del personatge solitari a la lluna, però més encara per com està contada, amb ritme tranquil i amb l’humor i la melancolia que caracteritza a Gauld.

Com et defineixes políticament?

D’esquerres.

Quin és el teu plaer culpable?
Veure futbol. Per totes les contradiccions ètiques i morals que em suposa el que envolta a aquest esport.

Què deus a la teva família?

Tot. Ser qui soc i a què em dedique.

A qui convidaries a la teva festa ideal?

Tornaria a la vida a Adam Yauch i reuniria als Beastie Boys.

Hi ha alguna anècdota que expliquis sovint?

Quan estudiava a la facultat, vaig fer un viatge a París per visitar a una amiga. Per no haver de pagar allotjament, vaig dormir tres nits a sobre d’una pila de roba tirada al terra de la seua habitació d’estudiant.

Si poguessis canviar alguna cosa del teu passat, què canviaries?

Vaig ser membre del Centre Excursionista d’Alcoi quan era menut i, en arribar l’adolescència, ho vaig deixar. Si pogués tornar enrere, no ho faria.

Quan va ser l’última vegada que vas plorar, i per què?

Fa uns mesos. Per la mort d’un oncle.

Com et relaxes?

Veient una sèrie al sofà.

Has estat alguna vegada a punt de morir?

Que jo sàpiga, no.

Mataries?

Veient com està el món, em poden vindre ganes, però no podria.

Quin consideres que és el teu èxit més gran?

Viure de dibuixar.

Què et fa dormir malament?

L’estrès laboral i les preocupacions familiars.

Quina cançó t’agradaria que sonés al teu funeral?
La que trien els meus amics i familiars. Total, jo no l’escoltaré.

Quin és el teu viatge més memorable?

A Nova York amb la meua parella un any abans de la pandèmia i de ser pares.

Quina és la teva possessió més estimada?
Una llibreta on les meues filles i jo dibuixem junts, i on aprofite per escriure o dibuixar anècdotes i records per al futur.

Com t’agradaria que et recordessin?

Feliç.

Què has fet avui?

Llegir un relat, posar llavadores, anar al teatre amb les meues filles i menjar gelat.