amb Raquel Santanera, Manel Ollé, Joan Rius i Marina Espasa
Jordi Sarsanedas va ser un dels narradors catalans més originals de la seva generació. Ara que El martell (Males Herbes) torna a llibreries, i que enguany és el centenari del seu naixement, és moment de reivindicar la seva figura.
Jordi Sarsanedas va començar la seva carrera com a poeta amb A trenc de sorra (1948), a la que van seguir Mites (1954) i El martell (1954), una història que arrenca quan Caius Deva ha sigut trobat mort a casa seva. El primer sospitós de l’assassinat, i el narrador d’aquesta història, és el seu nebot, que decideix seguir una vida exemplar per treure’s de sobre totes les sospites. Fins que un dia coneix la Sabina, una fugitiva que no li explica de què s’amaga, i que trasbalsarà tot el seu món. Publicada originalment l’any 1954, El martell és una de les fites de la novel·lística catalana del segle passat.
Deutora de l’existencialisme de Camus i avançada a la seva època, Sarsanedas ens hi transmet l’angoixa de viure en una societat acomodada, on sobrevola l’amenaça d’un conflicte imminent. El martell és una novel·la sobre la manera com la por i la incertesa poden infiltrar-se en les capes més íntimes de les nostres vides, i sobre com l’amor, a vegades, es converteix en l’únic refugi possible. De tot plegat, en parlaran Raquel Santanera, Manel Ollé, Joan Rius i Marina Espasa.
Raquel Santanera (Manlleu, 1991) és poeta i llibretera. També és coordinadora del cicle de poesia i art a la comarca d’Osona, Els Vespres Malgastats, comissària del Festival de Poesia Domini Màgic de Santa Coloma de Farners i una de les tres programadores de l’Horiginal, mític obrador de recitacions i noves actituds literàries a Barcelona. L’any 2015 guanya el Martí Dot amb Teologia poètica d’un sol ús. Amb aquest primer poemari inaugura el Babaisme, un esforç per forjar una nova mitologia del jo poètic que continuarà essent present en els altres dos poemaris: De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia, premi de poesia de Pollença (2017) i Reina de rates: crònica d’una època, premi de poesia Miquel Martí i Pol (2020). També ha contribuït a l’antologia Els coets venien com llagostes (2021).
Manel Ollé (Barcelona, 1962) és professor al departament d’Humanitats de la UPF i d'escriptura literària a l'Escola Bloom. Ha publicat els llibres de poesia De bandera Liberiana (1994), Mirall negre (2002) i Bratislava o Bucarest (2014), així com l’antologia Combats singulars: antologia del conte català contemporani (2007). Escriu crítica literària en diferents mitjans com L’Avenç o La lectora. Ha traduït del francès L’obra mestra desconeguda d’Honoré de Balzac, (1997), i del xinès El sentit de la literatura de Gao Xingjian (2004), Contes estranys del pavelló dels lleures de Pu Songling (2001), i Pedra i pinzell: Antologia de la poesia clàssica xinesa (2012). Ha publicat també assajos com La empresa de China: de la Armada Invencible al Galeón de Manila (2003) o Made in China (2006).
Joan Rius Miralles (Granollers, 1991) ha cursat estudis de cine, pedagogia i filosofia. Forma part dels pòdcasts literaris Mentrimentres i Llegiu que el món s’acaba. És professor de l’Escola Bloom de literatura. Enguany publicarà a la Biblioteca Dedalus l'assaig literari El vol de les papallones, sobre la relació entre literatura i realitat.
*Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.