Les ciutats no creixen de manera neutral. Els edificis que s’hi aixequen, els barris que es transformen, les carreteres que connecten uns punts i n’aïllen d’altres, o els espais públics que es remodelen responen a decisions polítiques, econòmiques i socials. Aquestes decisions poden determinar com vivim, com ens movem, on treballem i quins llocs podem ocupar. Les oportunitats no es distribueixen de la mateixa manera per tot el territori, i la desigualtat també es construeix a través de l’espai urbà.
La marginalitat urbana va de pobresa, d'habitatge, de feina, d'educació i d'accés als serveis públics, de mobilitat, d'arquitectura i dret a la ciutat. Qui pot viure al centre i qui n’és expulsat per l’encariment de l’habitatge? Quins barris disposen de transport, zones verdes i equipaments, i quins queden desconnectats? Qui pot aturar-se en una plaça, reunir-s’hi o fer-ne ús, i quines activitats són considerades legítimes en l’espai públic? La ciutat és un lloc de trobada, però també un espai on es fan visibles les diferències de classe i les relacions de poder.
El filòsof i sociòleg Henri Lefebvre va plantejar que l’espai no és un simple escenari on transcorre la vida social, sinó que es produeix a través de les relacions econòmiques, polítiques i quotidianes. Us heu fixat mai en com estan construides les nostres ciutats? Qui ocupa els carrers? I de quina manera? Les dones ocupem l'espai públic de la mateixa manera que els homes? L'espai públic és un lloc on s'hi pot estar i reposar o esdevé el camí cap a la producció i la consumició? David Harvey, geògraf marxista, ha aprofundit en la relació entre urbanització i acumulació de capital: la construcció, el mercat immobiliari i la transformació dels barris formen part d’una economia que també modela la ciutat. Des d’aquesta perspectiva, qüestions com l’especulació immobiliària, la gentrificació o l’expulsió dels veïns no es poden entendre al marge del sistema econòmic que organitza l’espai urbà.
La manera com habitem la ciutat també és una qüestió política. L’antropòleg Manuel Delgado, professor a l'Universitat de Barcelona, ha estudiat l’espai públic com un lloc de relacions, conflictes i formes de convivència, on es negocia qui hi pot ser i com s’hi pot estar. Jane Jacobs, per la seva banda, va defensar la diversitat dels carrers i la importància de la vida quotidiana per entendre el funcionament dels barris. Des d’aquestes mirades, la ciutat es pot llegir a través dels seus usos, els trajectes cap a la feina, el temps que passem als transports, les places on ens trobem, els comerços que desapareixen i les activitats que deixen de tenir cabuda quan un barri es transforma.
El sociòleg Loïc Wacquant ha analitzat la marginalitat urbana avançada i la concentració de la pobresa en barris estigmatitzats, posant en relació les desigualtats socials, la segregació territorial i les formes de control institucional. La seva obra ajuda a entendre com el lloc on vivim pot condicionar les nostres oportunitats i com determinats territoris acaben associats a l’exclusió, sovint sense tenir en compte les estructures que la produeixen.
La literatura també ha explorat aquestes geografies des de perspectives molt diverses. Els barris perifèrics, els habitatges precaris, els desplaçaments diaris i les formes de vida que queden fora dels discursos oficials de progrés apareixen en històries que parlen de classe, identitat, comunitat i resistència. Llegir la ciutat des dels seus marges permet observar allò que sovint queda ocult darrere de les transformacions urbanes i preguntar-nos qui es beneficia dels canvis, qui n’assumeix els costos i quines maneres de viure hi troben cada vegada menys espai.
Aquesta setmana us proposem una selecció de lectures per explorar la ciutat com un espai construït, disputat i compartit. Llibres per pensar com l’arquitectura i l’economia condicionen la vida quotidiana, com ocupem l’espai públic i com les desigualtats socials prenen forma als carrers i als barris que habitem.
