Quan vas començar a escriure Engany, quin va ser el punt de partida de la novel·la? Hi havia una imatge, una escena o una pregunta què volguessis explorar?
Va ser travessant el carrer en diagonal, en comptes de fer-ho pel pas de zebra o pel semàfor. Em vaig enxampar a mi mateix actuant malament amb tota naturalitat. Aquest moment va fer que tota mena de comportaments incorrectes em perseguissin, com també moments i situacions en què desviar-se del que els altres determinen sembla ser el camí a seguir.
A Engany, les vides d'una noia i d'un noi es desenvolupen en paral·lel i estan marcades per la mateixa realitat. Què et va portar a construir la novel·la al voltant d'aquestes dues trajectòries?
Tots dos protagonistes creixen més o menys a la mateixa regió, van a la mateixa escola i cometen el mateix acte polític, i fins i tot potser s'enamoren l'un de l'altre durant un breu moment de les seves vides. Tanmateix, mentre que una és detinguda per les autoritats israelianes, l'altre no, la qual cosa fa que les seves vides divergeixin enormement des d'aquell moment, fins que es tornen a trobar, de nou, per un breu instant.
A la novel·la, les estacions passen, participant en canvis en la llum, el paisatge i la temperatura, mentre les vides dels personatges continuen marcades per la dita ocupació. Quin paper juga el pas del temps en la història?
El temps a la novel·la, tal com venen a dictar les estacions, es mou de manera circular, més que no pas lineal. Dins d'aquest temps, les vides dels personatges també es mouen en cercles marcats per un estrangulament, ja que aquests cercles es van tancant cada cop més sobre ells a mesura que passa el temps. En un temps lineal, s'assumeix un progrés del passat al present i al futur. Els personatges de la novel·la són expulsats del futur i de la possibilitat de presentar una visió de futur.
La teva escriptura para molta atenció als petits detalls i a les coses quotidianes. Què busques quan et detens en un gest, un objecte, un paisatge o una sensació?
Són els petits detalls, tal com es manifesten en un gest, una mirada breu, una proximitat de pas, els que formen la vida d'aquests personatges, on cada gran compromís es veu obstaculitzat i trencat. Com que les seves vides es van desmuntant a mesura que continuen Mentre que en el passat dubtava sobre què sobreviu de l'àrab en una traducció, o em lamentava que una paraula o frase en àrab mai no es podria traduir, ara, o des de fa un parell d'anys, he arribat a percebre la traducció d'una obra meva com el compliment d'un desig ingenu que tinc, en el qual tots puguem conèixer les moltes llengües que parlem, que ens tornem multilingües com a Babel. Vivint, només queden els fragments dels seus desitjos, actes i somnis destrossats. Aquests fragments, per tant, no són només una ruïna, sinó que expliquen les històries de la seva vida. A la poesia àrab dels segles VI i VII, coneguda com a al-Mu'allaqat, les ruïnes formen el poema quan el temps parla d'un ésser estimat que ja no hi és, d'una vida que va ser destruïda. Així doncs, les ruïnes tenen una llarga història i un lloc atorgat en l'àmbit literari àrab.
Ara Engany arriba als lectors en català. Quina sensació et produeix veure que la novel·la comença una nova vida en una nova llengua? Hi ha algun aspecte del procés de traducció que et faci sentir particularment encuriosit o entusiasmat?
Traduir les meves obres al català, juntament amb altres llengües, ha fet realitat aquest desig ingenu. Encara que continu sense saber parlar català, per exemple, les paraules que he escrit sí que ho fan, gràcies a l'acte de la traducció.
Hi ha moments molt difícils a Engany, i, tanmateix, els descrius d'una manera molt sostinguda i continguda. Com vas trobar la manera adequada de narrar-los?
Les paraules troben la manera adequada entre elles; treballen plegades, i fins i tot l'una contra l'altra, per formar el text. Jo només soc un mer observador i servidor mentre ho fan.
Han passat uns quants anys d'ençà que vas escriure Engany. Quan tornes a la novel·la avui dia, hi ha alguna cosa que llegeixis de manera diferent ara?
Tot i que un impuls no formulat d'escriure va sorgir uns quants anys abans, vaig començar a treballar en aquesta novel·la el 2021 i vaig acabar-la el 2025. Van ser cinc anys en què la novel·la, els seus personatges i les seves paraules em van acompanyar. Va ser quan vaig acabar i la novel·la es va publicar a la tardor del 2025. Després d'acabar d'escriure un llibre, mai no el torn a llegir en la seva forma completa i final, com a llibre. Així que, de fet, mai no he tornat a llegir-lo. Tanmateix, els personatges van continuar perseguint-me a diferència de qualsevol novel·la anterior. Van romandre amb mi durant mesos, fins aquest estiu, quan vaig començar a treballar en una cosa nova. Aquest va ser l'únic moment en què em van deixar.
