Què llegeixes?
Paying for it.
Qui n’és l’autor?
Chester Brown.
Quina editorial el publica?
Drawn & Quarterly i La Cúpula en castellà.
De què va?
La relació d’en Chester amb la Sook-Yin no rutlla. Ni carden, ni tenen els rellotges en hora: ella vol obrir la relació i ell no vol tenir-ne cap; els fogots, però, no deixen d’agullonar. Per apaivagar-los, en Chester contracta els serveis d’una prostituta. Després, els d’una altra i els d’una altra i els d’una altra; així, fins a un total de 23 treballadores sexuals diferents. Paying for it, com sentencia el seu subtítol, són les memòries en còmic d’un bagasser. Un puter introvertit, hipocondríac i autoconscient —bona part d’aquestes vinyetes es posen el servei dels estira-i-arronsa morals entre l’autor i la seva colla d’amics (i amigues).
Com està escrit?
A capítol per clau, planes de vuit vinyetes, blanc i negre marcial. Les prostitutes sempre apareixen en escorç, una decisió formal amb què és mira de protegir la identitat de les noies. Brown, que és un libertarian declarat, impregna de pulsió anarcocapitalista les seves bafarades; pots no estar-hi d’acord, però no pots parar de llegir. Em va fer tornar a l’Alicia Murillo de Maternidades subversivas: «Si mi marido está dispuesto a pagarme por un polvo, yo se lo voy a cobrar. Entonces me dicen: “¿Tú estás defendiendo el capitalismo?”. No, yo estoy sobreviviendo al capitalismo, es diferente. Cuando todo el mundo deje de jugar al capitalismo entonces yo voy a dejar de jugar, pero no voy a ser la única gilipollas que juegue a lo comunitario y a la gratuidad y al respeto del trabajo por el trabajo».
És llarg o curt?
Un vespre. Dos si tens fills. Tres si te’n vols llegir el postfaci.
A què s’assembla?
A Peepshow de Joe Matt, gens. És molt interessant, però, llegir-los en paral·lel. Els dos títols reflexionen, des de l’autoficció més embrutida, al voltant de masculinitats en crisi des de posicions antagòniques: Matt l’histriònic, Brown l’indolent. En una relació autoral simbiòtica, en Joe apareix com a personatge a les vinyetes d’en Chester i viceversa.
Què és el que més t’ha agradat del llibre?
La passivo-agressivitat des d’on et confronta. El to d’extractor de cuina eixordador i apàtic.
A qui li recomanes?
A tothom qui tingui dificultats per enfocar conviccions quan parlem de sexe de pagament. A tothom qui pensi que les cases de barrets no poden perpetuar, si t’hi poses, la monogàmia. A tothom qui vulgui acostar-se a la realitat dels bordells des de la perspectiva d’aquells que els han perpetuat a cop de faula. A tothom qui vulgui fer-se’n creus de com l’any 1999, quan els routers feien so de carraca, ja existia un web on es publicaven ressenyes de barjaules.
Defectes, carències
Que els textos d’escorts i activistes pels drets de les treballadores sexuals parlant de Paying for it estiguin relegats als blurbs de contraportada i solapa, en comptes d’afegir-los en un text més extens encabit en el postfaci final. L’afegitó original, ple de notes autocomplaents i cobertures ideològiques estrafetes, arriba a envilir la lectura del còmic.
Alguna cosa més, per acabar?
El dibuixant Seth també participa de l’autoficció de Brown en tant que personatge. Dels tres esmentats en aquest text —Matt, Brown, Seth—, l’autor de Clyde Fans és el més assenyat.