En quin moment de la teva vida has estat més feliç?
Cada vegada que arriba a taula una olla calenta o un bol de maocai, i cada vegada que, després d’un llarg procés de reflexió i revisió, el meu guió finalment encaixa a la perfecció.
Quina és la teva por més gran?
Que les coses se surtin completament de control i no tenir ni idea de com afrontar-les.
I la teva esperança més gran?
Trobar la pau, tenir més capacitat d’estimar i ser més capaç d’ajudar els altres.
Quin és el teu record més antic?
Una tarda, estava estirada en un cotxet (o potser en un bressol). La meva mare va posar música i recordo que tenia moltes ganes de ballar.
Quina persona viva admires més i per què?
Ara mateix no se m’acut una sola persona, però em venen al cap dues: la mare de la meva parella i una antiga companya de feina. Totes dues semblen tenir una capacitat infinita per suportar el patiment i continuar endavant amb la vida.
En quin període històric t’hauria agradat viure?
El present està força bé, la veritat. Potser avançaria trenta anys cap al futur. Tinc curiositat per veure en què s’haurà convertit la intel·ligència artificial aleshores.
Anomena tres dels teus llibres o autors preferits.
I'm Going to Chandlerwell for a Ball, de Peng Jianbin.
El temple de l’alba, de Yukio Mishima.
Osamu Kanno.
Com organitzes la teva biblioteca?
Tinc els llibres que faig servir més sovint a l’escriptori, i els que són més rellevants per al que estic treballant en aquell moment, a la taula de la meva esquerra. La resta van als armaris o damunt la xemeneia.
Si poguessis ser un personatge de ficció, qui series?
En Kero, de Cardcaptor Sakura.
Si haguessis pogut escriure un llibre que t’agrada, quin hauria estat?
No crec que calgui. Si l’hagués escrit jo mateixa, probablement no m’agradaria ni de bon tros tant. Sempre sembla que ens agrada més l’obra dels altres.
Com et defineixes políticament?
No m’identifico gaire amb cap etiqueta política concreta. Simplement em preocupen la desigualtat social, les estructures de poder i les experiències de les persones que sovint passen desapercebudes.
Quin és el teu plaer culpable?
Beure. Tot i que, en realitat, no em sento culpable per fer-ho.
Què deus a la teva família?
Soc filla única de la meva mare, però no vaig tornar a la Xina per desenvolupar-hi la meva carrera professional i establir-m’hi. No em vaig quedar al seu costat.
A qui convidaries a la teva festa ideal?
A Masashi Kishimoto. Tinc moltes ganes de preguntar-li com va aconseguir idear un final tan terrible per a Naruto.
Hi ha alguna història que expliquis sovint?
Una vegada vaig beure tant de whisky que vaig perdre el coneixement i em van portar a l’hospital en ambulància. Els meus amics em van fer un munt de fotos mentre estava inconscient.
Si poguessis canviar alguna cosa del teu passat, què seria?
Res, la veritat. No em penedeixo de res de la meva vida. Tot i que potser hauria d’haver comprat bitcoins.
Quan vas plorar per última vegada i per què?
Ploro constantment. L’última vegada va ser fa tres dies, quan el meu terapeuta em va dir que estava repetint la vida de la meva mare mentre intentava desesperadament reescriure el final infeliç en la meva pròpia versió.
Com et relaxes?
Bevent, fumant i menjant un bol de fideus instantanis realment deliciosos.
Has estat mai a prop de la mort?
Quan em van operar del cor als divuit anys.
Mataries?
Éssers humans?
Què consideres el teu èxit més gran?
Continuar viva, guanyar-me els meus propis diners i menjar adequadament.
Què et manté desperta a la nit?
Els dubtes sobre mi mateixa i la confusió sobre la vida.
Quina cançó t’agradaria que sonés al teu funeral?
Highway Light (公路之光), del grup xinès Waist (腰乐队).
Quin és el teu viatge més memorable?
Estava a punt de marxar de Chongqing i una amiga em va portar fins al riu. També va ser l’última vegada que la vaig veure. Vam caminar per una estreta biga de formigó sense baranes, al costat d’una paret de roca on hi havia una estàtua de Guanyin esculpida. Més tard, ens vam estirar damunt la biga i vam contemplar el riu i la posta de sol. Ella es va treure les sabates.
Quina és la teva possessió més preuada?
No crec que tingui cap possessió a la qual estigui especialment aferrada. Tot i això, sí que aprecio el meu telèfon.
Com t’agradaria que et recordessin?
Espero que els meus amics recordin els meus acudits terribles. I espero que els meus lectors recordin algunes imatges disperses de la meva obra.
Què has fet avui?
He acompanyat la meva mare a l’aeroport de Brussel·les per acomiadar-la abans del seu vol de tornada a la Xina. Ara estic asseguda a la sala d’embarcament, esperant el meu propi vol cap a Espanya i omplint aquest qüestionari.