TREBALLA AMB NOSALTRES

De la mà del filòsof i actual director del Centre d’Arts Santa Mònica, aquest llibre —el tercer de la sèrie que ha publicat el centre— ens mostra a través de cinquanta-un termes una radiografia de la metodologia i caràcter del centre en l’actualitat. Responent a l’emergència d’enfocar i retornar la institució cultural a la ciutadania, l’actual Santa Mònica ha posat el focus en la participació col·lectiva i una programació variable i transversal que li permet nodrir-se dels diversos agents del seu entorn més directe. Obrint les portes del centre al carrer i connectant amb el territori que el representa, el Santa Mònica s’ha convertit en un organisme viu i transparent, i també un bon model de com afrontar amb èxit les noves institucionalitats.

Els museus del món occidental arrosseguen una tradició vinculada a l’espoli i al menyspreu cap a aquells països i cultures on aquests espolis han estat efectuats, oferint la major part de les vegades lectures totalment unilaterals. Françoise Vergès obre la porta a aquest debat posant sobre la taula el context històric i proposant estratègies per crear institucions museístiques més respectuoses i on la mediació i l’educació esdevenen vehicles cabdals per aconseguir-ho.

Si una cosa està ben clara, és que per què les institucions culturals esdevinguin més diverses i respectuoses és necessari posar èmfasi en la recerca, la col·laboració transversal i l’educació. Per aquest motiu, l’editorial holandesa ArtEZ Press, ens acosta en aquesta publicació a diverses experiències pedagògiques conduïdes per col·lectius i agents culturals d’arreu que giren entorn d’aquestes pràctiques i qüestions, mostrant els mètodes i les conclusions sorgides en cada cas.

Mitjançant diverses converses amb artistes i comissaris, aquest llibre investiga aquelles exposicions dels vuitanta i noranta que, tot i el seu caràcter controvertit i innovador, no han estat mai investigades ni reivindicades a fons. D’aquesta manera i a partir d’aquesta recuperació, Curating beyond the Mainstream es centra en reprendre aquests projectes per tal d’alliberar algunes respostes sobre el futur dels comissariats i els museus, perquè d’aquestes experiències passades podem desenvolupar en l’actualitat formes més respectuoses de comissariar.

El futur dels museus no només està en el replantejament dels seus discursos expositius i la conservació de les seves col·leccions, sinó en la seva pròpia estructura, en l’arquitectura que els encapsula.

András Szántó, assessor en estratègia cultural, planteja aquesta necessitat a vint-i-un arquitectes, alguns d’ells autors dels edificis que allotgen algunes de les institucions més emblemàtiques del món, per tal de trobar possibles solucions més enfocades a projectar institucions més obertes i sobretot sostenibles.