X
0 Artículos
Cistella
0 Artículos
X
Acceder
REGISTRARME EN FINESTRES
LLIBRERIA
PER
LLEGIR
Finestres
0
Compartir
Guardar en favorits
24 OCT
Parla, memòria

amb Xènia Dyakonova i Raül Garrigasait

Deia Nabòkov que el seu memorable volum de memòries era una “autobiografia reviscuda” i que no hi havia altra manera de recuperar els records que explicant-los. Ja fa uns quants anys que la revista d’història L’Avenç encarrega onze articles mensuals a escriptors amb total llibertat temàtica, però amb aquest esperit de memòria retreballada. En la majoria dels casos aquests articles es converteixen en llibre, com ha passat amb els de Joan Todó, Adrià Pujol, Raül Garrigasait o, més recentment, Xènia Dyakonova, que publica El conte de l’alfabet (L’Avenç, 2022), una acumulació de records russos a partir de l’alfabet ciríl·lic (el de la llengua materna de l’autora) que fa un retrat de la cultura russa dels darrers trenta anys i molt més enrere. Combinat amb el País barroc de Raül Garrigasait (L’Avenç, 2021), un llibre de la mateixa sèrie que retratava la cultura catalana en clau barroca (entre d’altres), el resultat no pot ser sinó una conversa intel·ligent i il·luminadora.


Xènia Dyakonova (Leningrad, actual Sant Petersburg, 1985) és poeta, traductora, crítica literària i professora d’escriptura. Ha publicat dos poemaris en llengua catalana. Ha traduït obres de Txékhov, Tolstoi, Dostoievski i Bulgàlkov, entre d’altres, tasca per la qual ha rebut premis com el Premi PEN de Traducció Literària. Escriu a l’Ara i La lectora i participa al programa de ràdio Ciutat Maragda. Les seves col·laboracions a L’Avenç són l’origen del llibre El conte de l’alfabet (L’Avenç, 2022).

Raül Garrigasait (Solsona, 1979) és doctor en Filologia clàssica per la Universitat de Barcelona. Ha publicat diverses obres d’assaig i de ficció, com ara El gos cosmopolita i dos espècimens més (Acontravent, 2011), un assaig a mig camí entre la reflexió filosòfica i la narrativa, la novel·la Els estranys (Edicions de 1984, 2017), distingida amb diversos premis com el premi Llibreter i l’Òmnium de novel·la, El fugitiu que no se’n va (Edicions de 1984, 2018), sobre Santiago Rusiñol i la irrupció de la modernitat, i Els fundadors (Ara Llibres, 2020), una història dels impulsors de la Fundació Bernat Metge a inicis del segle XX. Actualment presideix La Casa dels Clàssics, un projecte sorgit de la Col·lecció Bernat Metge que promou la creació, el pensament i la difusió dels clàssics universals en llengua catalana. També ha publicat l’assaig breu La ira (Fragmenta, 2020), dins la sèrie «Pecats capitals» i la crònica País barroc (L’Avenç, 2020), que va ser finalista del Premi Finestres 2020.


*Assignació de seient per ordre d'arribada. Número de butaques limitat. Si en arribar no queden seients lliures, la seva reserva passa a ser dempeus.


Horari: 19:00h
Més informació: activitats@llibreriafinestres.com | 93 384 08 09